La Col·lecció: Retrat de Mª Lluïsa de Parma de Francisco de Goya

Maria Lluïsa de Parma de Francisco Goya

Avui comencem una nova secció al blog que hem anomenat “La Col·lecció” i on us anirem presentant algunes de les obres d’art que estan exposades al Museu.

Obrim la secció amb el retrat de Maria Lluïsa de Parma pintat per Francisco de Goya

Francisco de Goya
 és un dels grans noms de la pintura espanyola de tots els temps. La seva obra marca l’inici del romanticisme i de l’impressionisme. La seva trajectòria artística és llarga i prolífica i es va tornant més convulsa i inquietant a mida que madura. En l’etapa de pintor de cambra del rei es converteix en el gran retratista dels monarques, de la Cort i de la burgesia madrilenya.


Aquest és el retrat de la reina consort de Carles IV, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (1751- 1819), néta de Lluís XV de França. Emparentats per línia materna i paterna, el seu matrimoni responia, com era habitual, a una aliança estratègica.Molts assumptes d’Estat foren conduïts per aquesta monarca intrigant i el seu suposat amant, el favorit Manuel Godoy. Sobre aquest personatge i les seves múltiples infidelitats s’ha escrit molta literatura. Va tenir catorze fills i tants d’altres embarassos. Es va enfrontar amb rellevants membres de l’aristocràcia, destacant la seva popular rivalitat amb la poderosa duquessa d’Alba, dama molt relacionada amb Goya i reiteradament representada en la seva obra. Després de l’entrada dels francesos el 1808 va haver d’acompanyar al seu marit en la fugida. Van estar confinats primer per Napoleó a França i, un cop caigut aquest emperador, a Roma, on van acabar els seus dies. El cossos foren traslladats, per ordre del seu fill, el rei Ferran VII, al panteó reial d’El Escorial.

Maria Lluïsa de Parma apareix en un primer pla, de mig cos i a peu dret. La reina porta un vestit ajustat al cos, atrevit i ric en ornamentació i color, seguint els cànons que marcava la moda francesa de l’època. En el quadre podem observar el treball minuciós de Goya per representar cada detall del vestit: els petits brodats de flors daurades i blaves, les delicades puntes de les mànigues i la fina tela transparent que cobreix el prominent escot. Destaca sobretot el tocat exuberant, de tons clars, format per cintes, llaços puntes i plomes. Observem també que amb la mà dreta subjecta un ventall tancat, un complement femení imprescindible que es va imposar al segle XVIII.

Goya va pintar el rostre de la reina sense idealitzar-la, va representar-la tal i com era, amb un lleu somriure, que més que simpatia, denotava una gran seguretat, pròpia d’una dona astuta i dominat.

El quadre està exposat a la Sala Prado del Museu Balaguer al costat del retrat del seu marit Carles IV, també pintat per Goya.

Fitxa tècnica

Maria Lluïsa de Parma
Francisco Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746 – Burdeus, 1828 )
1800 Oli sobre tela
114 x 81 cm
Dipòsit del Museu del Prado
MP 7108 – BMVB 8630
Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en La Col·lecció, Pintura barroca, Varis i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s