Matemàtiques i art

Fa uns dies va tenir lloc al museu la conferència “Matemàtiques i art, una relació necessària” a càrrec de  Joan Gómez  i organitzada per l’Associació d’Amics de la Biblioteca Museu. Joan Gómez és  professor del departament de Matemàtica Aplicada IV del Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú,  doctor en Didàctica de les Matemàtiques i Pedagogia i autor de diversos llibres de divulgació matemàtica.

La xerrada va posar de manifest que les matemàtiques i l’art tenen una relació molt més estreta del que podríem pensar en un primer moment i va cridar l’atenció d’un nombrós públic fent que  la Sala Prado es quedés petita.

El professor començà la conferència comentant la frase :“No entri aquí qui no sàpiga geometria”. El lema que es trobava a l’entrada de l’Acadèmia de Plató i el qual posa de manifest la importància que se li atribuïa a aquesta ciència com a base del coneixement ja des de l’Antiguitat.

Gómez va parlar de com molts pintors al llarg de la història han utilitzat la geometria per a realitzar els seus quadres.  El Greco va basar les composicions d’alguns dels seus quadres en cubs i Velázquez  també utilitzà la geometria en el quadre “Las Meninas”. Kandinsky, d’altra banda, estava obsessionat amb el punt i la línia, els quals eren per a ell els elements fonamentals del dibuix.

Melancolia 1, Albrecht Dürer

Melancolia 1, Albrecht Dürer

També cità com a exemple el quadre de Durero “Melancolía 1” on es pot veure un quadrat màgic, considerat el primer en l’art europeu. Aquest quadrat té la particularitat que sumant les xifres en qualsevol direcció, de dalt a baix, en diagonal, de dreta a esquerra, el resultat sempre és 34.  El quadrat màgic es pot observar també a la façana de la passió de la Sagrada Família realitzada per Subirachs. Si bé en aquest cas, es repeteix el número 14.

I el cas de l’artista neerlandès M.C.Escher i les seves figures impossibles; l’obra del qual té un fort component matemàtic i és molt apreciada per matemàtics i geòmetres.

Rectangles auris en el rostre de la Gioconda. Imatge de Aqueronte

Rectangles auris en el rostre de la Gioconda. Imatge de Aqueronte

A la xerrada Gómez es centrà també en el nombre auri Φ= 1,6180339… i el rectangle auri que segueix aquesta proporció. Ambdós estan presents a la natura i en molts elements de la nostra vida quotidiana. El rectangle auri el podem trobar al DNI, les targetes de crèdit, els paquets de tabac, però també en moltes obres d’art com en “L’home de Vitruvi” o en el rostre de la “La Gioconda” de Leonardo da Vinci, en el Partenó o en el quadre de Dalí “Leda atòmica”, per exemple.

Per últim, donada la vinculació de Víctor Balaguer amb la maçoneria, Gómez féu una reflexió sobre com aquesta organització es va fixar en el rectangle i el nombre auri i l’utilitzà com a símbol en moltes edificacions. Tal i com va detallar que succeïa en l’edifici de la Biblioteca Museu en el que les finestres rectangulars i altres elements de les façanes segueixen les proporcions del rectangle auri. Així com la planta de l’edifici que també verifica el nombre auri.

Sens dubte, va ser una conferència molt interessant que ens va permetre copsar de manera molt didàctica l’especial relació entre dues disciplines a primer cop d’ull tant diferents.

Per acabar us recomanem dos enllaços que comentà el professor per continuar descobrint aquesta relació entre matemàtiques i art:

Geometría dinámica: una web on s’analitza la geometria oculta en destacades obres d’art com Las Meninas de Velázquez o El Naixement de Venus de Botticelli.

Geogebra: un programa gratuït amb el que podeu construïr rectangles auris, entre moltes altres aplicacions.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Activitats, Museu i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s